Ghevi un ziu de nom Giancarlo,

l'era bravu cun la moto,

cunt i machen e i bei tusan.

 

Ghevi un ziu de nom Giancarlo,

ghe piaseva ná a maneta,

cun la porsche e la bmw.

 

El cureva cum'é un matt adre ai don,

ai signuren, e ai putan.

 

L'era bravu ul ziu Giancarlo,

l'era semper in mez al bar a fá

baldoria cun gli amis.

 

Dac a tra semper ai olter,

lé finí cul frequentá

di malament e spaciadur.

 

De carater l'eva bon

che lé finí ancá in di guai

cun la preson.

 

Ma che bel quant el rivava

cun la moto e la murusa.

Sevem le semper de föra

a spiciá ul zio Giancarlo.

 

Sevem me el mé fredel

amó bagai ghe favem festa.

 

Ghe piaseva ancá stimas cui bei vestí

ul ziu Giancarlo,

quant el era innamurá cun la sua bella

ul ziu Giancarlo.

 

Ma purtrop ul ziu Giancarlo,

ghe piaseva fá la vita de marel e farfalon,

e da quand el sé spusá, la sua vita lé cambiada

el sé stracá el sé spartí,

ma inveci de cercá la libertá

el se metü cunt i amis druga.

 

Ma che bel quant el rivava cun la porsche

ul ziu Giancarlo,

sevem le semper de föra a spiciá

ul zio Giancarlo,

ghe purtava semper a fá un gir a centalura.

 

L'era vif e disperá cum'é un bagai

de quindesann.

 

L'era semper generus

e ghe piaseva fá i regai.

 

L'era semper spiritus

el gheva un don de la natüra.

 

Ma la vita tanti völt ooh mee

lé propri ingiüsta.

 

Quanti amis e quanta gent

vureva bee al ziu Giancarlo.

 

Ma la sua vita scapestrada

cun la droga la brusada.

 

Ma la sua vita scapestrada

cun la droga la brusada...

 

 

 

 

Autore by FM giugno 2009